Els moviments **polítics** actuals sovint fan servir moments de la **història** per sostenir les seves lluites. Això explica per què certs esdeveniments del passat, com els del **catalanisme**, són rellevants avui i poden inspirar la reflexió sobre l’**independentisme** actual. Un bon exemple són dues accions de la dècada de 1920 que ara celebren el seu centenari: els **complots del Garraf** (1925) i de **Prats de Molló** (1926). Aquests fets coincidiren amb el cop d’estat del general **Primo de Rivera** el 13 de setembre del 1923, un esdeveniment que sacsejà el món del catalanisme polític. La **Lliga Regionalista**, per una banda, donava suport al cop militar amb l’esperança d’una reforma autonòmica d’Espanya, mentre que els sectors republicans i alguns independentistes denunciaven l’autoritarisme. Primo de Rivera va iniciar un govern **autoritari**, imposant un decret “antiseparatista” que prohibia moltes organitzacions catalanistes i intentava debilitar la Mancomunitat de Catalunya. Les detencions i la censura van provocar l’exili de molts independentistes a llocs com **Perpinyà** i **París**. En aquest context, destacaven figures com **Francesc Macià** i **Daniel Cardona**, conegut com “l’irlandès”.
El catalanisme a l’exili francès
Al setembre del 1923, Macià es refugià a França per escapar de la detenció. Allí va començar a pensar en com organitzar un **exèrcit** per a la causa independentista. El seu objectiu es va inspirar en l’**independentisme irlandès** i en l’herència de Garibaldi, que havia unit Itàlia el 1860. Estat Català es va centrar a reclutar i entrenar voluntaris mitjançant manuals militars traduïts al català. Macià també es va enfrontar a diversos dilemes polítics: crear un front unificat dels catalans o fer aliances amb els republicans espanyols dels exiliats. Es buscava una única veu catalanista, però els sectors moderats no confiaven en ell. Les tensions internes entre Macià i sectors més radicals, encapçalats per Cardona, van generar conflictes i van conduir a iniciatives més violentes.
El complot del Garraf: ruptura interna i pugna pel lideratge
Les friccions entre Macià i els joves militants es van fer evidents quan van intentar assassinar el rei Alfons XIII en un atac anomenat **complot del Garraf**. Alguns dels joves van planificar atemptats, però les autoritats espanyoles van capturar els implicats abans que poguessin actuar. Malgrat la condemna pública de Macià, ell ràpidament va defensar els drets dels detinguts i la seva lluita com a independentistes. Això va deixar en evidència la divisió interna que existia entre els diferents sectors de l’independentisme, amb intents de Cardona de fer-se un espai propi, resultant en tensions que van culminar en agressions. Aquestes disputes reflectien situacions viscudes prèviament a **Irlanda**, mostrant la complexitat dins d’un mateix moviment.
Prats de Molló: fracàs militar, èxit simbòlic
Al llarg de 1926, Macià va seguir intentant crear aliances, tractant fins i tot de reclutar **antifeixistes italians** per reforçar el seu exèrcit. Aquesta força es va preparar a la finca de **Can Bach**, però les autoritats van descobrir els seus plans i, finalment, l’intent de revolta va fracassar. La detenció de Macià i els seus a **Prats de Molló** va convertir l’esdeveniment en un tema de debat internacional. Malgrat el fracàs militar, Macià va ser considerat un heroi, elevant la seva figura com a símbol de la **lluita** contra el feixisme. Posteriorment, va recórrer **Amèrica Llatina** per promocionar la seva causa.
El mite de Macià i la persistència del llegat
El que va succeir a Prats de Molló no només va ser un fracàs militar sinó un moment que va solidificar Macià com un líder moral. Les eleccions municipals de 1931 van reflectir aquesta popularitat, i Macià va poder proclamar la **República Catalana**. Les disputes internes dels complots del Garraf van portar cada un dels protagonistes pel seu camí, mentre que la figura de Macià va perdurar, convertint-se en un referent per a futurs moviments. Al **centenari** dels incidents del Garraf i Prats de Molló, és important reflexionar sobre la importància de les tensions històriques dins l’independentisme català i les seves implicacions en l’actualitat.